Versió 1.0
Entre els 56 missatges d’avui (26 reals i la resta considerem-ho com spam), ni ha un que m’ha cridat l’atenció.
Sorpresa!, és tracta d’una conferència que porta per títol: Arquitectura biodigital i genètica: la primera avantguarda arquitectònica del segle XXI.
Llegeixo el contingut, i em dic: “Quina passada, ha d’ésser una temàtica molt interessant, ja que te pinta de pretendre conjugar quatre grans ciències (i també una mica d’Art, perquè no?) en una, com són: La Arquitectura, La Informàtica, La Genètica i L’Ecologia”. M’ho torno a llegir, i ja no ho veig tant clar. Em comencen a sortir sospites de que alguna cosa no funciona. És potser la manera de lligar les paraules o conceptes, o hi ha alguna cosa que grinyola.
Miro el títol des dels dos punts, i penso: “Potser si que és la primera avantguarda arquitectònica d’aquest segle, però cal autoanomenar-se com a tal? Crec que es tracta d’una vanitat immensa, doncs penso que aquesta avantguarda no és tal, doncs ja l’han inventat altres organismes no humans, no aquest segle, sinó de fa milions d’anys, i que no cal tornar a explicar gaire. Recordem-ho: Posem el cas de les diatomees (o si voleu, el corall), que a més no els hi va caldre ni un ordinador per a fer els càlculs ni conèixer el nombre d’or, ni res –bé potser si, unes necessitats ecològiques provocades per l’entorn on es desenvolupaven– per a construir les seves estructures arquitectòniques, externes o internes. Com a resultat d’aquest curt pensament, arribo a la conclusió que aquest grup de recerca (si ho és), es vol inventar un nom que sigui molt bonic i que coli, enganyant als avaluadors de projectes, que en la seva gran majoria no tenen ni idea del que avaluen, però ho fan, i per tant és molt fàcil de colar-lis un gol com aquest.
Segueixo pensant. Només era des dels dos punts o el que hi ha abans també grinyola. Doncs si, també grinyola. Perquè? Perquè tenim tres paraules. Arquitectura, Biodigital i Genètica. Quasi res... Podríem començar intentant conjugar-les per veure si tenen sentit per si soles? Un intent.
ARQUITECTURA, mirem a la RAE (on-line) i diu:
“A la definició 1: Arte de proyectar y construir edificios.”
“A la definició 2 diu: Informática. Estructura lógica y física de los componentes de un computador”.
Mirem també la paraula BIODIGITAL, i evidentment, no existeix al diccionari del RAE. Anem a mirar al diccionari de l’IEC, i tampoc existeix. Mirem-ho a la Britannica. Tampoc.
Així doncs arribem a la conclusió que de moment, el conferenciant ha trobat una nova paraula amb un significat nou, mai usat ni que ningú ha inventat abans. Ah, si!, jo me la vaig inventar abans, per la meva tesi doctoral, però no vaig atrevir-me a emprar-la ja que des del meu mon no s’hagués entès. Avui en dia si que està admesa. La paraula en qüestió era: Informàtica Farmacèutica, i avui en dia és Bioinformàtica. Per tant, el prefix BIO, ja fa uns anys que funciona, exactament des de l’any 1991, ja que va ser l’any que la Bioinformàtica va entrar en joc a la titulació de Farmàcia. Què te a veure això amb el que dèiem, doncs molt. BIODIGITAL, ja no és cap novetat vol intentar dir o explicar la relació entre la vida (l’Ecologia) i el processos digitals, és a dir digitalització de l’entorn, o considerar l’entorn amb la interacció arquitectònica.
Ara li toca el torn a la paraula GENÈTICA. Wau, quasi res, si no en teníem prou amb les dues anteriors, ara hi afegim aquesta i ja hem rematat al personal. Ajudem-nos d’algun diccionari, que aquesta si que la trobarem. (f.i. RAE diu a la seva 4 definició: Parte de la biología que trata de la herencia y de lo relacionado con ella.)
Aquí potser tenim un error de concepte greu, molt greu. Segur que volem emprar aquest terme per a l’arquitectura? O és, un altre vegada, la bestiesa de voler aparentar el que no és. Realment és la genètica o en tot cas seria les estructures que conformen els gens el que volem agafar com a eines de desenvolupament arquitectònic.
Ara anem a mirar la informació que del tema es dona des de l’UIC. Trobo un Màster NO Oficial titulat: MASTER EN ARQUITECTURA BIODIGITAL (Preu edició 2009-2010: 7.945 €).
Ara ho entenc. La pela és la pela (potser dir l’€ és l’€) i així tranquem una mica amb les tradicions. També. Oi?
Després de mirar la informació, entenc que passa. L’anada d’olla va de les formes naturals aplicades l’arquitectura. També voldrien aplicar-ho a estructures més enormes, però els hi cal conèixer la relació de forces que van del mon microscòpic al macroscòpic. Això vol dir conèixer física i química, cosa que sobrepassa als altres quatre camps explicats al començament.
Em venen títols alternatius, però millor no donar idees, que valen molts calés; sí que diré uns quans adjectius, no al genèric, ara si que als implicats: Pedanteria, vanitat, desconeixement, engany, frau.
Aquests són els termes que em venen al cap ara.
Potser aniré a escoltar la conferència i així en sortiré de dubtes.
De moment això ho penjo a internet, al meu blog perquè en quedi constància.
Manca fer una correcció ortogràfica i d’estil, potser dilluns o dimarts o dimecres.
Entre els 56 missatges d’avui (26 reals i la resta considerem-ho com spam), ni ha un que m’ha cridat l’atenció.
Sorpresa!, és tracta d’una conferència que porta per títol: Arquitectura biodigital i genètica: la primera avantguarda arquitectònica del segle XXI.
Llegeixo el contingut, i em dic: “Quina passada, ha d’ésser una temàtica molt interessant, ja que te pinta de pretendre conjugar quatre grans ciències (i també una mica d’Art, perquè no?) en una, com són: La Arquitectura, La Informàtica, La Genètica i L’Ecologia”. M’ho torno a llegir, i ja no ho veig tant clar. Em comencen a sortir sospites de que alguna cosa no funciona. És potser la manera de lligar les paraules o conceptes, o hi ha alguna cosa que grinyola.
Miro el títol des dels dos punts, i penso: “Potser si que és la primera avantguarda arquitectònica d’aquest segle, però cal autoanomenar-se com a tal? Crec que es tracta d’una vanitat immensa, doncs penso que aquesta avantguarda no és tal, doncs ja l’han inventat altres organismes no humans, no aquest segle, sinó de fa milions d’anys, i que no cal tornar a explicar gaire. Recordem-ho: Posem el cas de les diatomees (o si voleu, el corall), que a més no els hi va caldre ni un ordinador per a fer els càlculs ni conèixer el nombre d’or, ni res –bé potser si, unes necessitats ecològiques provocades per l’entorn on es desenvolupaven– per a construir les seves estructures arquitectòniques, externes o internes. Com a resultat d’aquest curt pensament, arribo a la conclusió que aquest grup de recerca (si ho és), es vol inventar un nom que sigui molt bonic i que coli, enganyant als avaluadors de projectes, que en la seva gran majoria no tenen ni idea del que avaluen, però ho fan, i per tant és molt fàcil de colar-lis un gol com aquest.
Segueixo pensant. Només era des dels dos punts o el que hi ha abans també grinyola. Doncs si, també grinyola. Perquè? Perquè tenim tres paraules. Arquitectura, Biodigital i Genètica. Quasi res... Podríem començar intentant conjugar-les per veure si tenen sentit per si soles? Un intent.
ARQUITECTURA, mirem a la RAE (on-line) i diu:
“A la definició 1: Arte de proyectar y construir edificios.”
“A la definició 2 diu: Informática. Estructura lógica y física de los componentes de un computador”.
Mirem també la paraula BIODIGITAL, i evidentment, no existeix al diccionari del RAE. Anem a mirar al diccionari de l’IEC, i tampoc existeix. Mirem-ho a la Britannica. Tampoc.
Així doncs arribem a la conclusió que de moment, el conferenciant ha trobat una nova paraula amb un significat nou, mai usat ni que ningú ha inventat abans. Ah, si!, jo me la vaig inventar abans, per la meva tesi doctoral, però no vaig atrevir-me a emprar-la ja que des del meu mon no s’hagués entès. Avui en dia si que està admesa. La paraula en qüestió era: Informàtica Farmacèutica, i avui en dia és Bioinformàtica. Per tant, el prefix BIO, ja fa uns anys que funciona, exactament des de l’any 1991, ja que va ser l’any que la Bioinformàtica va entrar en joc a la titulació de Farmàcia. Què te a veure això amb el que dèiem, doncs molt. BIODIGITAL, ja no és cap novetat vol intentar dir o explicar la relació entre la vida (l’Ecologia) i el processos digitals, és a dir digitalització de l’entorn, o considerar l’entorn amb la interacció arquitectònica.
Ara li toca el torn a la paraula GENÈTICA. Wau, quasi res, si no en teníem prou amb les dues anteriors, ara hi afegim aquesta i ja hem rematat al personal. Ajudem-nos d’algun diccionari, que aquesta si que la trobarem. (f.i. RAE diu a la seva 4 definició: Parte de la biología que trata de la herencia y de lo relacionado con ella.)
Aquí potser tenim un error de concepte greu, molt greu. Segur que volem emprar aquest terme per a l’arquitectura? O és, un altre vegada, la bestiesa de voler aparentar el que no és. Realment és la genètica o en tot cas seria les estructures que conformen els gens el que volem agafar com a eines de desenvolupament arquitectònic.
Ara anem a mirar la informació que del tema es dona des de l’UIC. Trobo un Màster NO Oficial titulat: MASTER EN ARQUITECTURA BIODIGITAL (Preu edició 2009-2010: 7.945 €).
Ara ho entenc. La pela és la pela (potser dir l’€ és l’€) i així tranquem una mica amb les tradicions. També. Oi?
Després de mirar la informació, entenc que passa. L’anada d’olla va de les formes naturals aplicades l’arquitectura. També voldrien aplicar-ho a estructures més enormes, però els hi cal conèixer la relació de forces que van del mon microscòpic al macroscòpic. Això vol dir conèixer física i química, cosa que sobrepassa als altres quatre camps explicats al començament.
Em venen títols alternatius, però millor no donar idees, que valen molts calés; sí que diré uns quans adjectius, no al genèric, ara si que als implicats: Pedanteria, vanitat, desconeixement, engany, frau.
Aquests són els termes que em venen al cap ara.
Potser aniré a escoltar la conferència i així en sortiré de dubtes.
De moment això ho penjo a internet, al meu blog perquè en quedi constància.
Manca fer una correcció ortogràfica i d’estil, potser dilluns o dimarts o dimecres.
