Desde el año 2004 está a disposición de Internet la mayor, mejor y más documentada Base de Datos del Arte Público de Barcelona. En ella se encuentran las obras expuestas en los espacios públicos de la ciudad y toda la documentación al respecto, con una crónica escrita por Jaume Fabre y/o José Mª Huertas -cronistas de Barcelona-, y un comentario de la obra escrita por un especialista -del cual se da también una breve biografía-. La bibliografia, descripción de materiales e iconología, amén del autor físico -y su biografía- y del arquitecto o técnico que la colocó. Están descritas tanto piezas existentes como también las desaparecidas. Las personas que tuvieron la idea original, en el año 1998, para llevar a cabo el proyecto fueron Ignaci de Lecea (Arquitecto, Ajuntament de Barcelona) y Antonio Remesar (Profesor de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona). Posteriormente se unieron Carme Grandas (Historiadora, Ajuntament de Barcelona) y todo un equipo de personas de más de 400.
Acceder a la web del Arte Público de Barcelona, pulsar aquí.
viernes, 22 de mayo de 2009
martes, 28 de abril de 2009
La Gripe Porcina
Esto es toda una revolución en la gestión de la Salud Pública.
El encadenamiento de malas artes en la gestión de la Salud Pública por parte de las autoridades es francamente desesperante, fatídico e impermisible. Han fracasado todos los organismos oficiales en esta crisis, no sólo de España, Europa sino incluso de la OMS.
Los protocolos establecen, o deberian establecer, que frente a un caso así, se proceda a poner en cuarentena, no sólo a las personas sino también a los estados, no permitiendo la libre circulación de las personas de las zonas en cuarentena hacia fuera y tampoco hacia su interior.
Tampoco podemos suponer que unos antígenos creados contra un virus vayan a funcionar contra una variante e incluso con un añadido de ADN de otra especie.
Esperemos que, aún con retraso, se llegue a tiempo para parar esta inminente pandemia.
domingo, 12 de abril de 2009
Barcelonas
Faltan pocos días para que concluya la magnífica exposición Barraques en el Museo de Historia de Barcelona (por Jordi Borja y Manuel Delgado). De hecho, tuvo que prorrogar su calendario previsto hasta el 26 de abril ante el éxito que estaba teniendo. Ahora somos muchos los que esperamos el catálogo completo de la exposición, cuya aparición es inminente. La Ciudad Informal da título a un conjunto de imágenes de una Barcelona desaparecida en nombre del progreso y las dinámicas de urbanización modernizadora. Recientemente, han ido apareciendo textos que muestran la existencia de "otras Barcelonas", rutas y lugares que expresan distintas formas de hacer ciudad, más allá de los diseños institucionales y las exigencias turísticas o inmobiliarias. El libro Rutes metropolitanes per la nova Barcelona surge del Programa d'Estudis Independents del MACBA y ha sido publicado por la misma institución. En él se recogen los trabajos de sus estudiantes realizados a lo largo del curso 2006-2007, con la intención de cartografiar relaciones emergentes y tratar de desvelar el "discurso que la ciudad construye dentro de la propia ciudad". Así, en una especie de homenaje a las guías secretas que surgieron en la transición como la que Carandell dedicó a Barcelona, se desvelan itinerarios que van desde la Barcelona logística de las zonas portuarias, aeroportuarias y de Zona Franca, hasta la realidad emergente de la economía china en el área metropolitana, pasando por la zona de "las transnacionales locales", desde el triángulo Caixa-RACC-Barça, de Diagonal, hasta la nueva área del 22@, pasando por la calle de Tarragona, o "las redes globales con raíces locales" expresadas por el mapa de los Latin Kings en la ciudad. Lo más interesante es el intento de iluminar la ciudad metropolitana desde enfoques y miradas distintas de las convencionales. Un intento que merecería continuidad e intensidad.
viernes, 10 de abril de 2009
Qui es creurà mai més una fotografia?
Així ho titulava el 23 d'abril de 1996 dins el suplement Com serà el món d'aquí a 20 anys? l'article signat per Bill Ostendorf, i que hi deia (text íntegra mecanografiat per JGR):
Poc després del seu naixement l'any 1893. La fotografia va esdevinir una part apassionant i vital del periodisme, de la història i de l'art. La fascinació que experimentem amb la fotografia no és sorprenent. El fet de fixar un instant en el temps en fa un mitjà realment remarcable.
Per a la gent arreu del món, la paraula Vietnam evoca immediatament una quantitat d'imatges molt iimpactants. Una nena, sense roba i cremada pel napalm; un oficial vietnamita apuntant amb la seva pistola al cap d'un presoner vietcong; un helicòpter solitari en el sostre de l'ambaixada dels EUA evacuant l'últim dels marines nord-americans. No podem recordar seqüències televisives o escenes de pel·lícula o textos sobre Vietnam ni de bon tros tan ràpidament o universalment. Són les imatges silencioses les que es fixen en el nostre psiquisme.
Les imatges silencioses ben conegudes són una de les poques coses que tots compartim amb independència de la nostra nacionalitat, cultura o llenguatge.
Durant els pròxims 20 anys, la imatge i la fotografia digitalitzada podrien canviar aquest panorama.
Tot i que hi ha hagut gran nombre d'avenços que han revolucionat la fotografia -la pel·lícula en color, el format de 35 mm, el desenvolupament del rodet fotogràfic, la fotografia instantània Polaroid i molts altres-, res es pot comparar amb el desenvolupament actual de la fotografia digitalitzada.
Nosaltres ja hem vist alguns dels resultats d'aquesta revolució digital. Les còpies fotogràfiques estan desapareixen ràpidament de les redaccions alhora que els negatius es passen per l'escànner mitjançant sistemes d'edició i publicació electrònics. Fins i tot els fotògrafs amateurs poden ara encarregar les seves còpies en forma d'imatges electròniques en discos CD-ROM o comprar un escànner relativament econòmic per convertir les seves còpies a un format electrònic. Alhora, les fotografies esdevenen un producte d'accés més fàcil i amb una demanda creixent gràcies al desenvolupament paral·lel de l'Internet i d'altres formes de comunicació digital.
Aquest accés a les imatges digitalitzades té tanmateix un cantó negatiu.
Això vol dir que qualsevol pot alterar les fotografies -retocant errors poc importants o creant imatges visuals totalment noves-. Un estudi ja ha descobert que el 80% de les portades als EUA no són en absolut fotografies, sinó compostos visuals: una model fotografiada a Dallas, un fons de Califòrnia i un cotxe fotografiat a Detroit combinats conjuntament en una imatge aparentment real. Els directors artístics defensen aquestes imatges alterades tot dient que les portades de les revistes són publicitat i no periodisme. Això pot ser correcte per a algunes revistes, però no té cabuda en publicacions de notícies i documentals. I, virtualment, totes les revistes han caigut en aquesta nova tecnologia. El National Geographic va alterar una fotografia de les piràmides perquè cabés a la portada.
Una imatge capturada de forma digital té una atmòsfera diferent de la que copsa la pel·lícula. L'espectre de tons i les qualitats de color són bastant diferents, igual que el vídeo televisiu difereix de les imatges més antigues en suport de pel·lícula. Fins ara, la qualitat digital és més baixa que la que s'obté en pel·lícula, però això podria canviar. Les fotografies eventualment seran més econòmiques i més accessibles a tothom. Podré estar assegut a casa meva a Seekonk, Massachusetts, i veure imatges aparegudes a l'AVUI, a El País o al Marca d'ahir. Qualsevol nen tindrà accés a imatges històriques d'arreu del món. Amb tantes imatges disponibles, ¿hi haurà uns elegits que accediran a un estatus memorable?. Els fotògrafs temem una manca de control dels seus drets d'autor. ¿De quina manera poden controlar la utilizació del seu treball si qualsevol pot simplement copiar-ho arreu del món a l'Internet?
Per als fot`grafs de premsa, la fotografia digital implica poder romandre en l'escena on realitzen el seu treball durant més temps. Els fotògrafs de premsa que utilitzen càmeres digitals poden retransmetre ara les seves imatges als diaris des de qualsevol lloc, tal com ho fan els equips de televisió, la qual cosa vol dir que necessiten menys temps de retransmissió o de laboratori.
En els pròxims 20 anys, el lligam entre la fotografia i la llum podria fins i tot trencar-se. Potser farem fotografies amb poca llum o gens, utilitzant una tecnologia similar a l'emprada per instruments militars de visualització nocturna. També puc imaginar la fusió del vídeo amb la imatge fotogràfica silenciosa, en la mesura que la capacitat electrònica i la qualitat de la imatge de les càmeres digitals millori. I un cop les fotografies siguin electròniques, pot faltar molt poc per a la reproducció en tres dimensions utilitzant imatges obtingudes des de diversos angles. Potser, igual que succeeix en els episodis de la sèrie Star Trek, no només conservarem una imatge del nostre besavi, sinó també podrem fer-lo retornar ambuna forma hologràfica completada amb so i moviment. Així, doncs, la capacitat de reviure realment un moment esdevé una possibilitat.
No hi ha dubte que la fotografia es troba en el llindar dels canvis més forts soferts per aquest mitjà en els seus primers 150 anys.
La clau per aconseguir el millor dels dos mons és continuar respectant la imatge en alló que la fa més extraordinària: un instant real en el temps.
Per als fotògrafs amateurs i professionals, això vol dir no utilitzar la tecnologia per plagiar o inventar imatges que no els pertanyen.
Per als periodistes i els redactors en cap, això implica la presa d'una postura clara davant la manipulació fotogràfica. Així, doncs, han d'emprar la nova tecnologia perquè eventualment proporcionarà imatges millors i més immediates als seus lectors. Però no han de sacrificar la seva credibilitat a canvi d'un trucatge barat o d'una composició fàcil d'una imatge.
En un món que canvia tan ràpidament i que està portat pels ordinadors, encara necessitem saber que algunes imatges són reals.
Per a la gent arreu del món, la paraula Vietnam evoca immediatament una quantitat d'imatges molt iimpactants. Una nena, sense roba i cremada pel napalm; un oficial vietnamita apuntant amb la seva pistola al cap d'un presoner vietcong; un helicòpter solitari en el sostre de l'ambaixada dels EUA evacuant l'últim dels marines nord-americans. No podem recordar seqüències televisives o escenes de pel·lícula o textos sobre Vietnam ni de bon tros tan ràpidament o universalment. Són les imatges silencioses les que es fixen en el nostre psiquisme.
Les imatges silencioses ben conegudes són una de les poques coses que tots compartim amb independència de la nostra nacionalitat, cultura o llenguatge.
Durant els pròxims 20 anys, la imatge i la fotografia digitalitzada podrien canviar aquest panorama.
Tot i que hi ha hagut gran nombre d'avenços que han revolucionat la fotografia -la pel·lícula en color, el format de 35 mm, el desenvolupament del rodet fotogràfic, la fotografia instantània Polaroid i molts altres-, res es pot comparar amb el desenvolupament actual de la fotografia digitalitzada.
Nosaltres ja hem vist alguns dels resultats d'aquesta revolució digital. Les còpies fotogràfiques estan desapareixen ràpidament de les redaccions alhora que els negatius es passen per l'escànner mitjançant sistemes d'edició i publicació electrònics. Fins i tot els fotògrafs amateurs poden ara encarregar les seves còpies en forma d'imatges electròniques en discos CD-ROM o comprar un escànner relativament econòmic per convertir les seves còpies a un format electrònic. Alhora, les fotografies esdevenen un producte d'accés més fàcil i amb una demanda creixent gràcies al desenvolupament paral·lel de l'Internet i d'altres formes de comunicació digital.
Aquest accés a les imatges digitalitzades té tanmateix un cantó negatiu.
Això vol dir que qualsevol pot alterar les fotografies -retocant errors poc importants o creant imatges visuals totalment noves-. Un estudi ja ha descobert que el 80% de les portades als EUA no són en absolut fotografies, sinó compostos visuals: una model fotografiada a Dallas, un fons de Califòrnia i un cotxe fotografiat a Detroit combinats conjuntament en una imatge aparentment real. Els directors artístics defensen aquestes imatges alterades tot dient que les portades de les revistes són publicitat i no periodisme. Això pot ser correcte per a algunes revistes, però no té cabuda en publicacions de notícies i documentals. I, virtualment, totes les revistes han caigut en aquesta nova tecnologia. El National Geographic va alterar una fotografia de les piràmides perquè cabés a la portada.
Una imatge capturada de forma digital té una atmòsfera diferent de la que copsa la pel·lícula. L'espectre de tons i les qualitats de color són bastant diferents, igual que el vídeo televisiu difereix de les imatges més antigues en suport de pel·lícula. Fins ara, la qualitat digital és més baixa que la que s'obté en pel·lícula, però això podria canviar. Les fotografies eventualment seran més econòmiques i més accessibles a tothom. Podré estar assegut a casa meva a Seekonk, Massachusetts, i veure imatges aparegudes a l'AVUI, a El País o al Marca d'ahir. Qualsevol nen tindrà accés a imatges històriques d'arreu del món. Amb tantes imatges disponibles, ¿hi haurà uns elegits que accediran a un estatus memorable?. Els fotògrafs temem una manca de control dels seus drets d'autor. ¿De quina manera poden controlar la utilizació del seu treball si qualsevol pot simplement copiar-ho arreu del món a l'Internet?
Per als fot`grafs de premsa, la fotografia digital implica poder romandre en l'escena on realitzen el seu treball durant més temps. Els fotògrafs de premsa que utilitzen càmeres digitals poden retransmetre ara les seves imatges als diaris des de qualsevol lloc, tal com ho fan els equips de televisió, la qual cosa vol dir que necessiten menys temps de retransmissió o de laboratori.
En els pròxims 20 anys, el lligam entre la fotografia i la llum podria fins i tot trencar-se. Potser farem fotografies amb poca llum o gens, utilitzant una tecnologia similar a l'emprada per instruments militars de visualització nocturna. També puc imaginar la fusió del vídeo amb la imatge fotogràfica silenciosa, en la mesura que la capacitat electrònica i la qualitat de la imatge de les càmeres digitals millori. I un cop les fotografies siguin electròniques, pot faltar molt poc per a la reproducció en tres dimensions utilitzant imatges obtingudes des de diversos angles. Potser, igual que succeeix en els episodis de la sèrie Star Trek, no només conservarem una imatge del nostre besavi, sinó també podrem fer-lo retornar ambuna forma hologràfica completada amb so i moviment. Així, doncs, la capacitat de reviure realment un moment esdevé una possibilitat.
No hi ha dubte que la fotografia es troba en el llindar dels canvis més forts soferts per aquest mitjà en els seus primers 150 anys.
La clau per aconseguir el millor dels dos mons és continuar respectant la imatge en alló que la fa més extraordinària: un instant real en el temps.
Per als fotògrafs amateurs i professionals, això vol dir no utilitzar la tecnologia per plagiar o inventar imatges que no els pertanyen.
Per als periodistes i els redactors en cap, això implica la presa d'una postura clara davant la manipulació fotogràfica. Així, doncs, han d'emprar la nova tecnologia perquè eventualment proporcionarà imatges millors i més immediates als seus lectors. Però no han de sacrificar la seva credibilitat a canvi d'un trucatge barat o d'una composició fàcil d'una imatge.
En un món que canvia tan ràpidament i que està portat pels ordinadors, encara necessitem saber que algunes imatges són reals.
Avui és 10 d'abril de 2009, és a dir, 13 anys després.
El text que acabo de reescriure d'en Bill Ostendorf em recorda moltes coses que han anat passant al llarg d'aquests anys, i en voldria comentar-ne algunes d'elles.
lunes, 30 de marzo de 2009
Caso CCM
No podía ser de otra manera, ya han empezado las quiebras del sector de la banca y cajas.
La primera en España ha sido Caja de Castilla-La Mancha.Los españoles no se enteran de nada, y menos en un fin de semana que se ha cambiado la hora de invierno a la hora de verano, una hora menos (y no en Canarias).
A primera hora de hoy lunes, en las oficinas de esta entidad, aquí en Cataluña, no pasaba nada, sí, si que pasaba, los periodistas se encontraban en primera fila, no para retirar dinero si no para narrar lo que ocurría en directo. Y eso, nada. Pero a partir de la 12:00 PM, empezó a llegar la gente y se empezó a crear una cola y más cola.
Me pregunto, ¿cómo estaban los empleados de estas oficinas?, más o menos acongojados, por la que se les avecinaba.
Bueno ahora, a esperar cuál es el/la siguiente en caer.
viernes, 27 de marzo de 2009
¿Qué curioso? el caso de una loteria o no!,
Ayer día 26 de marzo de 2009, en el sorteo de La Primitiva, se dió el siguiente resultado:
En el sorteo de La Primitiva de hoy jueves existen TRES boletos acertantes de Primera Categoría (6 aciertos) que han sido validados en: dos boletos en la Administración de Loterías Nº 3 de VILLAGARCIA DE AROSA (Pontevedra) situada en C/ La Marina, 4; y uno en el Despacho Receptor Nº 16.305 de BILBAO (Vizcaya) situado en Pza. de Celestino M. del Arenal, 7.
Ahora no tengo tiempo para cálculos, pero ya los haré otro día. La cuestión es, con lo pequeña que es la probabilidad que te toque una combinación, aún más difícil es que toquen dos en un mismo punto de administración de loterias. No es un poco extraño, será que el programa que se utiliza no es tan aleatorio como se debería esperar de él. Quizás deberían reprogramar el programa generador de números aleatorios con un algoritmo un poco más estudiado, ¿no?. Esto en el mundo de la programación se llama CHAPUZA.
miércoles, 25 de marzo de 2009
El porqué de este blog
En estos días se está produciendo en Barcelona un inicio de revuelta Kaótica del movimiento de estudiantes antibolonia + movimiento antisistema + movimientos de los partidos políticos en pro de la desestabilización de los partidos en el poder. Todos estos movimientos puestos como sistemas independientes, o aislados, son francamente controlables, quizás el último sea el sistema más incontrolable de todos. Pero, ah!!! no estan aislados sino revueltos, por ello dan como resultado un Sistema Totalmente Inestable. El vaticinio de la mezcla de todos estos movimientos está muy claro. Tal y como se podría anunciar en Termodinámica y BioTech's, Todo Sistema Inestable tiende a un proceso Irreversible, no a reversible. La entropía informacional (o como alguien ha dicho "intropía enformacional") crece y conlleva a la DesInformación, que es lo que está ya empezando a pasar. ¿Cuál será el resultado?
Resultado = No habrá quien se aclare dentro de unos días. Eso sí, todos tienen la culpa y se la hechan entre ellos.
Pero vayamos al enunciado de este artículo. Como muchos sabrán, mi apellido lleva implícito el CAOS, que en el actual argot supermegaterautilizado, diríamos Kos, así pues, si lo aplicamos obtendremos que:
grata(K = CA)os => grataKos y con todo lo anteriormente expuesto, pues ya tenemos el origen de este blog.
Continuaremos los próximos dias viendo la evolución de este Kos.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)